PRÀCTICA 3
· Aquest fragment pertany al pròleg. Ens situa a la ciutat de Tebes on la població es trobava afectada per la pesta.Com podem veure al fragment ,els déus han dit que fins que no es condemni a mort o sigui enviat a l'exili l'assassí de l'antic rei mort, Laios, l'epidèmia no s’acabarà. Èdip, rei en aquell moment, mostra un gran sentit de responsabilitat i de voluntat de descobrir qui es l’assassí per aconseguir que desaparegui la malaltia.
Aquest es un moment molt important en l’obra,ja que l’inici de la búsqueda de l’assassí serà un punt molt important,per a que comence l’acció de l’obra. Èdip rei de Tebes, és el fill de Layos i Yocasta[Laios i Iocasta], rei i reina de Tebes respectivament. Un oracle va advertir Lay[i]os que seria assassinat pel seu propi fill. Decidit a defugir el seu destí, va lligar els peus del seu fill quan era menut i ho va abandonar perquè morirà en una muntanya solitària. El seu fill va ser arreplegat per un pastor i entregat al rei de Corint, qui ho va adoptar com el seu propi fill. El xiquet no sabia que era adoptat i, quan un oracle va proclamar que mataria a son pare, va abandonar Corint. Durant la seua travessia, va trobar i va matar Lay[i]os, creient que el rei i els seus acompanyants eren una banda de lladres i així, inesperadament, es va complir la profecia. Èdip va arribar a Tebes, assetjat per un monstre espantós, l'Esfinx, que caminava pels camins que anaven a la ciutat, matant i devorant tots els viatgers que no sabien respondre a l'enigma que els plantejava. Quan Èdip va resoldre l'enigma, l'esfinx es va suïcidar. Creient que el rei Laios havia mort en mans d’assassins desconeguts, i agraïts al viatger per alliberar-los del monstre, els tebans van recompensar li fent-ho el seu rei i donant-li a la reina Y[I]ocasta per esposa sense saber que ells eren en realitat mare i fill.A partir d’aquest fragment, Èdip, mitjançant la investigació,gra[à]cies a diversos factors va descobrir que involuntàriament havia matat a son pare. Atribolada per això, Iocasta es va suïcidar i, quan Èdip es va donar compte [adonar] que ella s'havia matat, es va llevar els ulls i va abandonar el tron. Va viure a Tebes diversos anys però va acabar desterrat.
No queda clar, de tot això, què explica l’obra i què forma part dels antecedents (o de fets posteriors: darrera oració). De fet, parles molt més de l’”abans” de l’obra que de l’obra en si.
El fragment és el plantejament però també l’anticipació del desenllaç.
PRÀCTICA 4
Aquest fragment perteneix [pertany] a un diàleg entre Èdip i Creont que es produeix durant el pròleg de l'obra.
En aquest, Èdip s'assabenta pel seu cunyat Creont que el dèu [déu] Febos Apol·lo, per a curar la pesta que afecta a Tebes, li dóna el manament de trobar i condemnar qui fos l'assassí de l'antic monarca Laios.
Aquest és un moment important en l'obra, ja que és quan Èdip inicia la recerca de l'assassí de Laios, que provocarà que Èdip descobrisca la veritable realitat: ell fou qui va assassinar Laios, que resulta que era el seu pare, i després d'això es va casar amb la muller d'aquest, Iocasta, que resulta que és la seua mare.
El descobriment de la veritat condueix al fatal desenllaç: Iocasta es suïcida i Èdip es treu els ulls a causa del seu gran sentiment de culpabilitat.
També hi ha una anticipació del desenllaç.
PRÀCTICA 5
Aquest fragment, forma part de l'obra d'Èdip Rei, i mes [més en] concret es situa en el pro[ò]leg.
Èdip, és fill de Laios i Iocasta, però només na[à]ixer estos per por al destí que els horaculs [oracles] els havien adjudicat, el qual era que Èdip mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare, van decidir abandonar a Èdip i que un home el mates [matés], el que no savien [sabien] és [era] que aque[s]t home no el va matar, sino que el va donar en un altre poble. Al cap dels anys, al Èdip descobrir el seu destí, no savia [sabia] que no estava amb els seus pares vertaders, de tal manera que decideix [va decidir] marxar per a evitar les circumsta[à]ncies. Va anar camí de Tebes, i anant anant, va matar al rei Laios, però sense sabe[r] la seva identitat.
Al arriba[r] a Tebes, on s'estava produïnt [produint] una peste, Èdip contrau matrimoni amb Iocasta, sense saber que esta era la seva mare.
Per tant, com el rei era mort, Èdip es possa [posa] al seu lloc en el poder, ja que la ciutat necessitava un nou rei.
Un dia, se l'hi [li] apareix Creont el qual l'hi [li] explica que els de[é]us el que demanen es que es busqui venjança per la mort del rei, i així s'acabaria la peste. Èdip com a bon rei que es mostra cara a la ciutat de Tebes, s'interes[ss]a per allò que pensen els deus i decideixen [qui? Èdip i qui més?] descobrir qui es l'assassi[í] del rei, però el que ell no sap, es que inconcienment [inconscientment] és ell mateix el propi assassi[í].
Tots dos[quins dos?], decideixen que van a buscar qui es [és] el culpable, i s'he li condenada a l'exili de Tebes, a conte de venjança per la mort del rei.[oració confusa]
Més tard, al llarg de l'obra, Èdip descobreïx [descobreix] que és ell mateix qui [h]a matat al rei i per tant [h]a de complir la seva paraula de cap al poble, i ha d'abandonar la ciutat.
També, per una altra banda, descobreïx que el rei i la seva espossa [esposa] actual, son [són] els seus pares, per tant Èdip [h]a seguit el seu destí i ha matat al seu propi pare i s'ha casat amb la seva mare.
Quant tot es descobreix, i es sap que Èdip es el vertader assassi[í] de Laios, Èdip es trau els ulls i s'en [se’n] va a l'exili, i per altra banda Iocasta es sui[ï]cida, per por de aceptar [d’acceptar] la realitat.
Èdip, és fill de Laios i Iocasta, però només na[à]ixer estos per por al destí que els horaculs [oracles] els havien adjudicat, el qual era que Èdip mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare, van decidir abandonar a Èdip i que un home el mates [matés], el que no savien [sabien] és [era] que aque[s]t home no el va matar, sino que el va donar en un altre poble. Al cap dels anys, al Èdip descobrir el seu destí, no savia [sabia] que no estava amb els seus pares vertaders, de tal manera que decideix [va decidir] marxar per a evitar les circumsta[à]ncies. Va anar camí de Tebes, i anant anant, va matar al rei Laios, però sense sabe[r] la seva identitat.
Al arriba[r] a Tebes, on s'estava produïnt [produint] una peste, Èdip contrau matrimoni amb Iocasta, sense saber que esta era la seva mare.
Per tant, com el rei era mort, Èdip es possa [posa] al seu lloc en el poder, ja que la ciutat necessitava un nou rei.
Un dia, se l'hi [li] apareix Creont el qual l'hi [li] explica que els de[é]us el que demanen es que es busqui venjança per la mort del rei, i així s'acabaria la peste. Èdip com a bon rei que es mostra cara a la ciutat de Tebes, s'interes[ss]a per allò que pensen els deus i decideixen [qui? Èdip i qui més?] descobrir qui es l'assassi[í] del rei, però el que ell no sap, es que inconcienment [inconscientment] és ell mateix el propi assassi[í].
Tots dos[quins dos?], decideixen que van a buscar qui es [és] el culpable, i s'he li condenada a l'exili de Tebes, a conte de venjança per la mort del rei.[oració confusa]
Més tard, al llarg de l'obra, Èdip descobreïx [descobreix] que és ell mateix qui [h]a matat al rei i per tant [h]a de complir la seva paraula de cap al poble, i ha d'abandonar la ciutat.
També, per una altra banda, descobreïx que el rei i la seva espossa [esposa] actual, son [són] els seus pares, per tant Èdip [h]a seguit el seu destí i ha matat al seu propi pare i s'ha casat amb la seva mare.
Quant tot es descobreix, i es sap que Èdip es el vertader assassi[í] de Laios, Èdip es trau els ulls i s'en [se’n] va a l'exili, i per altra banda Iocasta es sui[ï]cida, per por de aceptar [d’acceptar] la realitat.
Amb aquest fragment, i més concretament amb el llibre en general [contradicció: si és en el llibre en general, no és concretament], s'ens [se’ns] mostra com una persona no pot evita[r] el seu destí per mol[t] que vulgui, i que de vegades voler evitar-lo, ens porta a ell mateix.
De tota la trama que expliques, no especifiques en quin punt cal situar el fragment llegit: dius que és el pròleg, sí, però no en quin moment de tota la història, de l’argument.
No queda clar quins esdeveniments es produeixen a l’obra i quins abans (antecedents). La qüestió ortogràfica i d’expressió és molt millorable: hi ha oracions incongruents i problemes de correlació de temps verbals (2n paràgraf).PRÀCTICA 6
Aquest és un fragment del pròleg d'Èdip Rei, que té molta importància en l'obra per ajudar a situar-nos en el context i és on s'explica el tema principal que es tractarà durant tota l'obra. Aquest fragment s'inicia amb una conversació entre Creont, germà de Iocasta (mare d'Èdip i esposa del [de l’]assassinat Laios) i Èdip, que explica la situació en la qual es troba la ciutat de Tebes; Laios, l'antic rei, havia estat assassinat en una cruïlla de camins i fins que no trobessin el culpable la pesta que atacava la ciutat no desapareixeria. Èdip no coneixia Laios, no sabia que era el seu pare i tampoc que era ell qui l'havia assassinat, per això decideix buscar l'assassí i donar-li mort o enviar-li a l'exili i fer eliminar la [l’]epidèmia que aterrava tota la ciutat, ja que així ho havien b[v]aticinat els déus.
És en aquest moment quan comença tota la trama, és a dir, s'inicia la búsqueda del culpable de l'assassinat de Laios, però el que ningú sap és que Èdip, actual rei de Tebes i fill de Laios, ha estat el veritable assassí de la mort d'aquest. Èdip, fa molts anys, havia matat un home en un encreuament de camins però mai havia investigat qui era aquella persona. Després de ser acusat per Creont d'haver sigut ell el que havia matat a Laios, Èdip va començar a preguntar a Iocasta coses sobre la mort del seu difunt marit, les quals coincidien amb l' home que havia matat feia alguns anys. També van fer venir a un missatger i al criat que s'havia salvat durant la lluita entre Èdip i el rei per tal d'aclarir les coses. Amb la declaració del criat, les coses es van aclarir. Efectivament, s'havia complert allò que els horacles [oracles] havien b[v]aticinat: Èdip mataria al seu pare i es casaria amb la seua mare. Aquest, desesperat se'n va anar a buscar a sa mare, però quan va entrar a la seua habitació, Iocasta estava penjada d'una biga. Èdip es va clavar dues agulles per a no veure més tots el mals que havia ocasionat i finalment va ser exiliat, tal com ell havia manat fer al assassí de l'antic rei de Tebes, Laios.
Aquest fragment té una importància fundamental [fonamental] en l'obra perquè ens explica tota la trama en la qual ha de basar-se, és a dir, el problema desencadenant de l'acció i la seua resolució i conseqüències.
