Paolo i Francesca

Una imatge de les moltes que han inspirat els cèlebres amants Paolo i Francesca de Rímini, del cant V de la Divina Comèdia. En aquest cas, un quadre del pintor del segle XIX Amos Cassioli.



Si en voleu veure més, n'hi ha en aquest enllaç i en aquest altre.

Podeu opinar sobre quina és la que us agrada més. N'hi ha de més castes i de més romàntiques.

Si llegiu l'entrada de la Viquipèdia fent clic aquí, veureu que la història de Paolo i Francesca ha inspirat no només quadres sinó també obres de teatre, i fins i tot òperes.

Cant I de la Comèdia

Ho vaig prometre. En aquest video podem escoltar l'actor Roberto Benigni recitant el primer cant de la Divina Comèdia, en italià. El text el teniu també a les fotocòpies, per si voleu anar llegint-lo. Si us deixeu bressolar per les paraules i la música dels versos de Dante, pot arribar a posar els pèls de punta.

L'Infern de Dante

Us ofereixo avui un video que recull diverses escenes de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante. Algunes d'aquestes escenes les hem llegit o les llegirem, d'altres pertanyen a altres cants de l'Infern. La música de fons és del Rèquiem de Mozart. Els dibuixos, si no m'erro, són de Gustave Doré.

La donna angelicata

Ací teniu una donna angelicata. De fet, representa a Beatrice, la dona idealitzada per Dante a Vita Nuova. Els trets d'aquest tòpic hi són presents: bellesa pura, cabells rossos, pell blanca, ulls clars. I sobretot el component espiritual: la dona és símbol de la perfecció espiritual, que es pot assolir mitjançant l'amor (fixeu-vos que la seua postura corporal és pròpia de la pregària, del misticisme).



És un quadre de Dante Gabriel Rosetti (1828-1882), un prerafaelita. Recordeu que els prerafaelites defensaven una pintura i una poesia que tornés al prerenaixement: a Dante, entre d'altres. Per això recuperen la donna angelicata.

Aquest tòpic havia estat creat pel poeta Guido Guinizelli (1230-1276), en el poema "Al cor gentil rempaira sempre amore", que podeu llegir sencer si cliqueu a sobre del títol. En la darrera estrofa d'aquesta composició, el poeta s'imagina que quan mora, Déu li passarà comptes per haver dipositat la veneració (que només a Ell és deguda) en una dona mortal. I el poeta respondrà a Déu: "Tenia la semblança d'un àngel / que fos del teu regne; / no fou culpa meua, si li vaig posar estima." (La traducció és meua, lliure, i per tant doblement imperfecta)