La donna angelicata

Ací teniu una donna angelicata. De fet, representa a Beatrice, la dona idealitzada per Dante a Vita Nuova. Els trets d'aquest tòpic hi són presents: bellesa pura, cabells rossos, pell blanca, ulls clars. I sobretot el component espiritual: la dona és símbol de la perfecció espiritual, que es pot assolir mitjançant l'amor (fixeu-vos que la seua postura corporal és pròpia de la pregària, del misticisme).



És un quadre de Dante Gabriel Rosetti (1828-1882), un prerafaelita. Recordeu que els prerafaelites defensaven una pintura i una poesia que tornés al prerenaixement: a Dante, entre d'altres. Per això recuperen la donna angelicata.

Aquest tòpic havia estat creat pel poeta Guido Guinizelli (1230-1276), en el poema "Al cor gentil rempaira sempre amore", que podeu llegir sencer si cliqueu a sobre del títol. En la darrera estrofa d'aquesta composició, el poeta s'imagina que quan mora, Déu li passarà comptes per haver dipositat la veneració (que només a Ell és deguda) en una dona mortal. I el poeta respondrà a Déu: "Tenia la semblança d'un àngel / que fos del teu regne; / no fou culpa meua, si li vaig posar estima." (La traducció és meua, lliure, i per tant doblement imperfecta)