Reprenem les entrades d'aquest bloc, tant de temps abandonat. I ho fem amb una mostra de com sonava la poesia dels trobadors amb la música. Estudiem sempre que la poesia dels trobadors era per a ser cantada, però de ben segur que no l'heu sentit mai. Evidentment, parlem d'algunes de les composicions ("cançons", i en aquest cas emprant el mot en el seu sentit més estricte) més antigues de la música europea.
En concret, us proposo una de les composicions més cèlebres, "Can vei la lauseta mover", de Bernart de Ventadorn. A sota podeu seguir la lletra en occità antic.
I
Can vei la lauzeta mover
de joi sas alas contra·l rai,
que s'oblid'e·s laissa chazer
per la doussor c'al cor li vai,
ai! tan grans enveya m'en ve
de cui qu'eu veya jauzion,
meravilhas ai, car desse
lo cor de dezirer no·m fon.
II
Ai, las! tan cuidava saber
d'amor, e tan petit en sai!
car eu d'amar no·m posc tener
celeis don ja pro non aurai.
Tout m'a mo cor, e tout m'a me,
e se mezeis'e tot lo mon;
e can se·m tolc, no·m laisset re
mas dezirer e cor volon.
III
Anc non agui de me poder
ni no fui meus de l'or'en sai
que·m laisset en sos olhs vezer
en un miralh que mout me plai.
Miralhs, pus me mirei en te,
m'an mort li sospir de preon,
c'aissi·m perdei com perdet se
lo bels Narcisus en la fon.
IV
De las domnas me dezesper;
ja mais en lor no·m fiarai;
c'aíssi com las solh chaptener,
enaissi las deschaptenrai.
Pois ve c'una pro no m'en te
vas leis que·m destrui e·m cofon,
totas las dopt'e las mescre,
car be sai c'atretals se son.V
D'aisso·s fa be femna parer
ma domna, per qu'e·lh o retrai,
car no vol so c'om deu voler,
e so c'om li deveda, fai.
Chazutz sui en mala merce,
et ai be faih co·l fols en pon;
e no sai per que m'esdeve,
mas car trop puyei contra mon.
VI
Merces es perduda, per ver
-et eu non o saubi anc mai-,
car cilh qui plus en degr'aver,
no·n a ges; et on la querrai?
A! can mal sembla, qui la ve,
qued aquest chaitiu deziron
que ja ses leis non aura be,
laisse morir, que no l'aon!
VII
Pus ab midons no·m pot valer
precs ni merces ni·l dreihz qu'eu ai,
ni a leis no ven a plazer
qu'eu l'am, ja mais no·lh o dirai.
Aissi·m part de leis e·m recre;
mort m'a, e per mort li respon,
e vau m'en, pus ilh no·m rete,
chaitius, en issilh, no sai on.
VIII
Tristans, ges no·n auretz de me,
qu'eu m'en vau, chaitius, no sai on.
De chantar me gic e·m recre,
e de joi e d'amor m'escon.
No tots els intèrprets la canten igual. Suposo (però això ens ho hauria de dir un expert en música antiga) que les partitures deuen ser diferents a les actuals, o ho permeten. Si tafanegeu per Youtube, en trobareu un fum de versions. Us poso aquesta, que és bastant diferent, més ràpida, que l'anterior.
