Llegiu aquest fragment de Madame Bovary i responeu les qüestions proposades a continuació:
Emma retrobava l’ambient de les lectures de la seva jovenesa, se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el record de la novel·la facilitava la comprensió del llibret, seguí la intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments que es dispersaven sota les ratxes de la música. [...] Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.[...]
Devia ésser un amor inestroncable el seu [el d’Edgar], pensava Emma, per a vessar-ne una abundor semblant d’efluvis davant la multitud. Aleshores, seduïda per la poesia del paper que l’envaïa, s’esvaïren totes les seves vel·leïtats de denigrament, i, arrossegada cap a l’home a causa de la il·lusió del personatge, tractà de fer-se una idea de la seva vida, d’aquella vida sorollosa, esplèndida i extraordinària que ella també hauria pogut dut si ho hagués volgut l’atzar. S’haurien conegut i s’haurien estimat! Haurien viatjat per tots els reialmes d’Europa, anant de capital en capital, compartint els seus cansaments i el seu orgull, recollint les flors que li llançaven, brodant-li ella mateixa els vestits; després, als vespres, asseguda al fons d’una llotja enreixada amb uns llistons daurats, hauria recollit, embadalida, les expressions d’aquella ànima que no hauria cantat realment sinó per ella. Ell, anant i venint per l’escenari tot representant el seu paper, l’hauria anada esguardant. Com? Fou com un ram de follia passant-li sobtosament pel cap: l’esguardava, era cert, l’esguardava! Tingué ganes d’arrencar a córrer als seus braços per tal de refugiar-se al seu pit puixant, com si fos l’encarnació mateix de l’amor, i de dir-li, d’exclamar: “Pren-me, emporta-te’m, anem-nos-en! Sóc teva; teus són tots els meus desigs i tots els meus pensaments!”.
Caigué el teló.
L’olor del gas es barrejava amb la dels alens; el vent dels ventalls feia l’atmosfera encara més asfixiant. Emma volgué sortir; la gentada emplenava els passadissos, i se’n tornà de nou a la seva butaca amb uns batecs de cor sufocadors. Charles, tement que no es desmaiés, corregué al taulell de begudes a cercar-li un vas d’orxata. [...]
Per fi, Charles arribà al costat de la seva muller i li digué tot esbufegant:
–Em pensava que m’hi quedaria! Hi ha una gentada!... una gentada!...
I afegí:
–No endevinaries mai qui he trobat a dalt? El senyor Léon!
–Léon?
–El mateix! Vindrà a presentar-te els seus respectes.
Gustave Flaubert, Madame Bovary
QÜESTIONS
1. Situa el fragment en el context argumental de la novel·la, i justifica’n la importància temàtica.
2. Explica en quin sentit el fragment proposat ens ofereix dades sobre el personatge d’Emma Bovary.
3. Identifica en el text alguns dels trets característics de l’escriptura flaubertiana, siga de tipus tècnic (narrador, punt de vista), estilístic o simbòlic.
