Sobre Madame Bovary

Preparant coses sobre Madame Bovary, m'ha vingut al cap que fa gairebé un any vaig escriure una petit text divulgatiu sobre aquesta novel·la. No és per fer-me autopropaganda, sinó per si us pot donar algun aclariment sobre l'obra que estem llegint. En trobareu l'enllaç ací.

Pràctiques Èdip rei (1)

Penjo dues de les pràctiques que vau enviar per a comentar el text d'Èdip rei. Veureu que no hi poso la nota. Ja us la diré, però m'agradaria que en els comentaris vosaltres mateixos intentàreu avaluar-los (sense necessitat de ser cruels, mireu d'actuar respectuosament en els comentaris, penseu que els companys els pot molestar que sigueu massa directes). La nota és sobre 2'5, com a l'examen.

En roig corregeixo les faltes i poso els comentaris. Cada dia en penjaré dos més.

PRÀCTICA 1

Aquest fragment pertany al Pròleg d’Èdip rei. Per tant, a l’inici de l’obra. Aquest fragment és important perquè es on Èdip diu que venjarà la mort de Laios (sense saber que ha sigut ell qui l’ha matat en una disputa que van tenir feia temps en un camí i sense saber que Laios era el seu pare), ja que Creont diu que el déu Febos ha dit que per a alliberar al seu poble de l’epidemia que pateixen ha de matar a l’assassí de Laios (l’antic rei).

D’ara endavant Èdip intentarà esbrinar qui ha sigut l’assassí del [de l’]antic rei. Però, no serà fins al final de l’obra que se n’adonarà que va ser ell qui el va matar i també descobreix que Laios era el seu pare. D’altra banda, la seva esposa (Iocasta) s’assabenta que està casada amb el seu fill (Èdip) i que ha sigut ell qui ha matat al seu antic marit i per tant es suïcida en saber que el seu fill a qui havien abandonat ella i el seu marit feia molts d’anys es ara el seu espós i comprovant que l’oracle de Delfos s’ha complit, ja que Èdip va ser abandonat perquè l’oracle els va dir a Laios i a Iocasta que el seu fill mataria al seu pare i es casaria amb la seua mare.

Èdip, al contrari que Iocasta accepta el seu destí i el que fa es clavar-se als ulls unes fíbules d’or del vestit de Iocasta i així es queda sec, després diu que ha d’acceptar la seua condena i diu que l’expulsen del país.

Caldria haver dit què ha passat en el pròleg en el qual apareix el fragment, perquè s’entenga el sentit de les paraules dels personatges en el context.

També incidir en la importància del fragment en tant que anticipa el desenllaç de la tragèdia.

PRÀCTICA 2

Aquest fragment  és [se] situa al començament de l'obra, és a dir , al pròleg. Però per a que es dugue aquesta situació [s’haja arribat a aquesta situació] , en la qual apareix Édip como a rei de Tebes, abans han succeït una série de coses.

Édip vivia en la ciutat de Corint, on va ser informat per un profeta , que es casaria amb la seva mare i mataria al seu pare. Ell creient que eren ells els seus pares( Mèrope i Pòlib) , va marxar de la ciutat. Durant el camí fins a Tebes , es va topar amb uns desconeguts, que ell mateix va matar (tret d'un que aconsegueix escapar). Però ell no sabia que entre aquests estava el rei de Tebes , qui era el seu pare. Abans de [d’]arribar a la ciutat, Édip es troba amb la [l’] Esfinx,(un monstre que es menjava als viatgers que no responien bé a la seua pregunta), que li va preguntar , qui era l'ésser que primer camina amb quatre potes després amb dues i més tard amb tres , i Édip va acertar [encertar],la resposta era l'home. D'aquesta manera l'Esfinx va ser vençut [vençuda], i Édip a causa de l'ausència [l’absència] del rei i d'haver salvat la ciutat , el van coronar com a rei de Tebes i a més el van casar amb la reina, Iocasta, qui era la seua mare.

I ara es quan comença l'obra, i es du a terme aquesta escena , en la qual , Creont informa a Édip sobre la solució per a que desaparega la pesta de la ciutat, això era matar a l'assasí del antic rei de Tebes ( el pare d'Édip). Édip apareix com un rei volgut per el poble i sense cap maldat, però ell no sap , que és ell l'assasí. A més , Édip promet matar a l'assasí del rei , per acabar amb la maldició [maledicció] del poble.

A poc a poc, Édip , anirà adonant-se de la seua veritat, a partir de respostes inoportunes , com el d'un missatger , o de la seva pròpia mare.  L'obra acaba amb la mort de Iocasta i Épid ceg [cec] i exiliat de Tebes. La vida d'Édip ha sigut cosa del destí, del qual no pot marxar.

Parles massa dels antecedents del mite d’Èdip “abans” de l’obra, i poc de l’obra en si.

Pràctica sobre Èdip rei

Com us he dit, anem a fer una pràctica per a saber situar un fragment en el context argumental de l'obra i, de pas, refrescar la memòria sobre els llibres que hem llegit. Imagineu que açò és una pregunta d'examen, i redacteu-ne la resposta:

Situa aquest fragment d'Èdip rei en el context de l'obra i explica la importància temàtica d'aquest moment.

CREONT: Et diré, doncs, el que he sentit del déu. Febos Apol·lo ens mana d'alliberar-nos de la taca produïda en aquest país i no alimentar-la fins a fer-la irremeiable.
ÈDIP: Amb quina mena de purificació? Quina és la naturalesa de la calamitat?
CREONT: Amb l'exili o fent pagar mort per mort, perquè el que atueix la ciutat és aquesta sang.
ÈDIP: L'assassinat de quin home denuncia, doncs?
CREONT: En altre temps, senyor, teníem Laios com a rei d'aquesta terra, abans que tu governessis aquesta ciutat..
ÈDIP: N'he sentit parlar, però mai no l'he conegut.
CREONT: És mort i el déu ens ordena clarament de castigar amb mà dura els assassins, siguin quins siguin.
[...]
ÈDIP: Doncs bé, de nou jo ho aclariré des del seu començament. Febos ha estat just, i tu també, de mostrar aquesta sol·licitud pel mort. en mi, doncs, trobareu justament un aliat que donarà alhora satisfacció a aquesta terra i al déu. I no és pas per un amic llunyà que proscriuré aquest crim abominable, sinó que és per mi mateix. Perquè sigui qui sigui l'assassí pot voler atacar-me també a mi. Però, fills meus, aixequeu-vos de pressa d'aquests graons i recolliu aquests rams de suplicants. Que un de vosaltres reuneixi el poble de Cadmos perquè estic disposat a fer tot el que calgui: amb l'ajuda del déu ens en sortirem feliçment, o hi deixarem la vida.

El monòleg de l'acte IV de Hamlet

Ací us ofereixo un exemple de la primera pregunta de l'examen que vam fer sobre Hamlet. Sense voluntat de perfecció, només com a exemple, perquè hi ha infinites maneres de redactar una bona resposta a aquesta mena de preguntes.

Per a amenitzar-ho, us he trobat el fragment de la pel·lícula de Kenneth Branagh en què recita aquest monòleg. Si el veieu mirant el text nostre en català, voreu que hi ha alguna divergència en la traducció (personalment, prefereixo la traducció catalana, sobretot la dels dos darrers versos).

Situa aquest fragment en la línia argumental de Hamlet i justifica la importància temàtica del moment.

Aquest fragment és el monòleg que Hamlet pronuncia en l'escena IV de l'acte IV, i un dels més importants tant per a conéixer la psicologia i les reflexions del personatge com pel que fa a la presència dels temes centrals de l'obra. Hamlet, després d'haver estat assabentat per l'espectre de la veritat sobre la mort del seu pare a mans de l'actual rei Claudi (acte I), ha anat donant voltes durant l'acte II i III a la qüestió de la venjança d'aquesta mort. Amb tot, la venjança s'ha demorat en el temps a causa del caràcter entre dubtós i reflexiu del personatge. Hamlet ha ordit un parany per a desemmascarar Claudi: la representació teatral de l'acte III, durant la qual en efecte el rei ha evidenciat una clara culpabilitat. A partir d'aquest fet, els esdeveniments s'han precipitat: Hamlet ha mort Poloni, i ha tingut una tensa conversa amb Gertrudis. Tant Claudi com Hamlet han deixat clares les seues posicions, i el primer ha enviat el segon a Anglaterra amb una carta en la qual s'ordena la seua mort.

És en aquest punt que Hamlet inicia el monòleg que tractem. I ho fa sota l'impacte que li produeix la trobada amb l'exèrcit de Fortimbràs (personatge que representa l'ació pura, i per tant actua de contrast amb Hamlet). Davant d'aquell exèrcit que camina cap a la mort per no res, Hamlet (com ja havia fet en el monòleg de l'acte II) es maleeix per la seua inacció i acaba decidint (vv. 35-37) que passarà a l'acció, la venjança. La importància del fragment és gran perquè, en efecte, serà així: quan tornarà d'Anglaterra es produirà el desenllaç final, amb la mort de Claudi, efectivament, però també amb la de Laertes, Gertrudis i el propi Hamlet. Aquest monòleg és doblement important perquè tracta un dels temes fonamentals de l'obra i el personatge: la dualitat o el conflicte entre el pensament i l'acció.