El monòleg de l'acte IV de Hamlet

Ací us ofereixo un exemple de la primera pregunta de l'examen que vam fer sobre Hamlet. Sense voluntat de perfecció, només com a exemple, perquè hi ha infinites maneres de redactar una bona resposta a aquesta mena de preguntes.

Per a amenitzar-ho, us he trobat el fragment de la pel·lícula de Kenneth Branagh en què recita aquest monòleg. Si el veieu mirant el text nostre en català, voreu que hi ha alguna divergència en la traducció (personalment, prefereixo la traducció catalana, sobretot la dels dos darrers versos).

Situa aquest fragment en la línia argumental de Hamlet i justifica la importància temàtica del moment.

Aquest fragment és el monòleg que Hamlet pronuncia en l'escena IV de l'acte IV, i un dels més importants tant per a conéixer la psicologia i les reflexions del personatge com pel que fa a la presència dels temes centrals de l'obra. Hamlet, després d'haver estat assabentat per l'espectre de la veritat sobre la mort del seu pare a mans de l'actual rei Claudi (acte I), ha anat donant voltes durant l'acte II i III a la qüestió de la venjança d'aquesta mort. Amb tot, la venjança s'ha demorat en el temps a causa del caràcter entre dubtós i reflexiu del personatge. Hamlet ha ordit un parany per a desemmascarar Claudi: la representació teatral de l'acte III, durant la qual en efecte el rei ha evidenciat una clara culpabilitat. A partir d'aquest fet, els esdeveniments s'han precipitat: Hamlet ha mort Poloni, i ha tingut una tensa conversa amb Gertrudis. Tant Claudi com Hamlet han deixat clares les seues posicions, i el primer ha enviat el segon a Anglaterra amb una carta en la qual s'ordena la seua mort.

És en aquest punt que Hamlet inicia el monòleg que tractem. I ho fa sota l'impacte que li produeix la trobada amb l'exèrcit de Fortimbràs (personatge que representa l'ació pura, i per tant actua de contrast amb Hamlet). Davant d'aquell exèrcit que camina cap a la mort per no res, Hamlet (com ja havia fet en el monòleg de l'acte II) es maleeix per la seua inacció i acaba decidint (vv. 35-37) que passarà a l'acció, la venjança. La importància del fragment és gran perquè, en efecte, serà així: quan tornarà d'Anglaterra es produirà el desenllaç final, amb la mort de Claudi, efectivament, però també amb la de Laertes, Gertrudis i el propi Hamlet. Aquest monòleg és doblement important perquè tracta un dels temes fonamentals de l'obra i el personatge: la dualitat o el conflicte entre el pensament i l'acció.