Pràctica sobre Hamlet

Com sabeu, teniu deures per Pasqua. El primer, llegir la Metamorfosi de Kafka. El segon, fer aquesta pràctica per anar recordant els llibres que heu de dominar per a selectivitat. En aquest cas, toca treure-li la pols a Hamlet i tornar a entrar en les vicissituds del príncep de Dinamarca perquè la nostra memòria es refresque.

Recordeu que m'heu d'enviar al correu electrònic un text responent a aquesta qüestió:

Situa aquest fragment en la línia argumental de Hamlet i justifica la importància temàtica del moment.

HAMLET
Sóc un canalla i un esclau servil.
No és mostruós que aquest comediant
en la ficció, en un somni de passió,
sotmeti l'esperit al seu imaginar
fins a obtenir pal·lidesa en el rostre
i llàgrimes als ulls, l'aspecte foll,
la veu trencada i totes les funcions del cos
adequant-se a les formes del seu imaginar.
I tot per res. Per Hècuba!
Què és Hècuba per a ell, o ell per Hècuba,
que el faci plorar així? Què no faria
si el punxessin l'estímul i el crit de la passió
que jo sento? [...]
                            Jo, en canvi,
un canalla indolent i peresós,
un trist somiador, apàtic de la meva causa,
no puc dir res, ni tan sols per un rei
a qui s'ha fet una abjecta injustícia,
tant a la seva vida com a les seves possessions.
Sóc un covard? [...]
Com puc ser tan estúpid? Això sí que està bé,
que jo, que sóc el fill d'un pare assassinat,
esperonat a la venjança pel cel i per l'infern,
m'hagi de desfogar parlant, com una puta,
i conformant-me maleint com una meuca,
com una prostituta. Sí, quin fàstic!
Vinga, cervell, he sentit dir que alguns culpables,
asseguts al teatre i per la força de l'escena,
han sentit un sacseig a dintre l'ànima
que els ha portat a confessar els seus pecats.
El crim, tot i que no té llengua,
parla a través d'un òrgan que és molt miraculós.
Faré que aquests actors interpretin l'escena
de la mort del meu pare al davant del meu oncle.
Li observaré l'esguard, el sondaré fins al dolor.
Si s'estremeix, ja sabré què fer.
L'esperit que vaig veure podria ser un dimoni,
perquè el dimoni bé pot assumir
una forma agradable; sí, potser,
per la meva flaquesa i melangia,
ell que és tan poderós amb aquestes natures,
em vol fer condemnar amb enganys.
Vull proves més concretes. Faré servir aquesta obra
per atrapar la consciència del rei.