Possibles sentits de La Metamorfosi

Una pregunta de la PAU va ser: “La metamorfosi ha estat entesa en sentits molt diversos. Explica’n algun”. Parlem d’algun d’aquests possibles sentits de l’obra.

1. El primer sentit que se li pot atribuir és l’autobiogràfic. La metamorfosi reflecteix la vida del seu autor, Franz Kafka, i esdevé una literaturització o fabulació de les seues relacions familiars. Ja hi hem fet referència en diverses ocasions. Els paral·lelismes els explica la introducció (p. XX-XXII), i els textos auxiliars de l’apartat 3 (p. 6-8) ho il·lustren molt bé.

2. Entrant en significats més simbòlics (cal que recordem que La metamorfosi és sobretot una novel·la simbòlica, com la majoria de les de Kafka), la novel·la pot referir-se, més enllà de l’anècdota de la vida de l’autor, a les relacions entre l’individu i la família. I, encara més, a la relació entre l’individu i la societat, on Gregor representa l’individu i la seua família és la societat, evidentment.

La vida de Gregor simbolitza així la solitud, l’aïllament i la incomunicació de l’home enfront els altres (recordeu el símbol de les portes, i com quan Gregor surt de l’habitació sempre rep rebuig).

De la seua banda, la societat o la col·lectivitat s’oposa a l’individu i l’esclafa: és el que representa la família, especialment el pare, però també l’apoderat (la feina), els llogaters, i la germana (a partir de la meitat de la novel·la). La societat o col·lectivitat és vista com un aparell autoritari que va contra l’individu, que queda anul·lat: el poder contra l’home. És un tema típic de Kafka que és més clar, encara, en El procés (recordeu que parla d’un home processat sense saber de quins càrrecs se l’acusa, ofegat per un burocràcia incomprensible). La introducció parla d’aquest tema individu/col·lectivitat (p. XIV-XV)

Fixem-nos com d’un argument arrelat en l’experiència personal de Kafka, la novel·la pot ser llegida en relació a la condició humana. És a dir, és una reflexió sobre l’home en general.

3. Planteja també una reflexió sobre la condició de l’escriptor: aquest home incomunicat i aïllat dels altres que hem vist al punt anterior, es refereix també a l’escriptor, que viu en solitud i rebutjat pels altres. És significatiu que això també era vist així per Kafka en la seua vida real: llegiu els textos 2.2, 2.3 i 2.4 de la part de textos auxiliars (p. 5). L’entorn més pròxim a Kafka no valorava gens la seua dedicació a la literatura, però per a ell era una activitat fonamental.

4. Anant cap a qüestions més generals, però relacionades amb les que portem dites, La metamorfosi pot parlar de la inadaptació social, de l’aïllament de l’individu que vol tenir una identitat pròpia però que és destruït per un entorn social i agressiu que no l’accepta. És la condemna social del rebel.

5. S’ha dit moltes vegades (nosaltres també ho hem dit) que La metamorfosi és una paràbola sobre la culpa humana. Davant un fet absurd (s’ha convertit en escarabat), Gregor sent una culpa irracional, sense cap fonament objectiu, que vol “pagar” d’una manera o una altra. Sent que fa patir els altres i accepta “l’expiació” per una culpa que, en realitat, no ha comés. Tot home se sent culpable d’existir, sembla voler dir Kafka. Aquesta és una idea molt característica de la novel·la del segle XX: la culpa i l’home com a víctima expiatòria.

(Llegiu sobre açò el text 2.1  de l’apartat de textos auxiliars, p. 4)

6. Aquesta lectura anterior està molt relacionada amb una interpretació religiosa de La metamorfosi. Fixeu-vos que la idea de culpa i d’expiació són molt pròpies de les religions judeocristianes (recordeu que Kafka era jueu, no el lliguem alegrement amb el cristianisme). En un altre àmbit, es podria interpretat que Gregor representa els homes i el pare la figura de Déu, repressora i autoritària.

7. Un altre tema de l’obra (que a mi em sembla secundari, francament) són els límits difusos entre la condició humana i l’animal. Què és allò que ens diferencia dels animals? Qui és més humà, Gregor que és un insecte, o el seu pare o la seua germana, teòricament éssers humans? Sobre això llegiu el text 5.1 (textos auxiliars, p. 11).

Bé, Déu n’hi do. Estaria bé que hi anésseu dient la vostra, sobretot si no ho enteneu, o si no hi esteu d’acord.

Us recomano, de tota manera, que feu les activitats que us proposa l’apartat d’Anàlisi literària del final del llibre, especialment les de les pàgs. 17-19. I  també les d’abans, pàgs. 12-16.